José A. Rodríguez Barcelona | lunes, 03 de marzo de 2014 h |

No és fàcil fer asseure a una mateixa taula a partits polítics de tots els colors, sindicats, representants de proveïdors dels sistemes públics de salut, representants de la indústria farmacèutica i associacions de consumidors i usuaris de la sanitat per a que negociïn un tema tan delicat com és el futur del sistema sanitari català.

Però, després de catorze sessions de treball, nou mesos de feina i cops de porta d’alguns dels participants, la Comissió per al Pacte Nacional de la Salut de Catalunya va aconseguir tancar el passat 21 de febrer un document de bases.

13 de març, dia clau

Ara, els participants de la comissió han de realitzar una votació interna sobre aquest document. I tenen tres opcions: subscriure el pacte, subscriure el pacte però amb vots particulars sobre els punts amb els que no estiguin d’acord o no subscriure’l.

A la darrere reunió del Pacte Nacional de la Salut es va donar de termini fins el 13 de març per a que els agents implicats enviïn esmenes i vots particulars, i així tancar el document final. L’objectiu és presentar-lo al Parlament poques setmanes després d’aquesta data. El document final serien les recomanacions que fa la comissió per a que el Parlament doni forma al model sanitari català dels pròxims anys.

A l’espera de fer les votacions internes, alguns dels participants de la comissió del pacte han volgut valorar per a GACETA MÉDICA els punts més importants que, al seu parer, ha d’incloure el document final.

Porta oberta a nous copagaments

Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya, assenyala que es deixa oberta la porta a nous copagaments, «però hem aconseguit establir limitacions en els possibles nous copagaments. Limitacions que també s’haurien d’aplicar als copagaments actuals. Per exemple, que no tinguin finalitat recaptatòria, que no siguin una barrera d’accés, que estiguin ajustats al nivell de renda i que hi ha hagi un topall anual per a que una persona no vegi compromesa la seva economia si pateix molts problemes de salut».

Segons Duch, una important recomanació introduïda per aquest sindicat és «la necessitat d’un finançament suficient, que s’ha d’anar equiparant al dels països europeus amb nivells de renda similars al nostre, per garantir la sostenibilitat del sistema».

Per la seva banda, Sheila Gascón, secretària de comunicació del sindicat d’infermeria Satse, considera que un punt important que hauria de recollir el document final és «que es garanteixi la universalitat de la sanitat pública».

No hi és tothom

Sigui quin sigui el resultat de les votacions, el pacte arriba una mica coix a la seva recta final. La CUP va abandonar la comissió poc després de que aquesta es constituís el maig de l’any passat. Aquest mes de febrer, UGT anunciava que no recolzaria el redactat del pacte, mentre que CCOO i ICV-EUiA deixaven la comissió. Segons aquesta última formació, l’acord final és una simple declaració d’intencions que no afronta els problemes reals de la sanitat catalana. I creu que no es pot considerar un veritable pacte nacional degut a les esmentades baixes.

«Podem entendre alguns dels motius d’aquestes formacions pero no sumar-se al pacte», explica Núria Segú, del PSC, «però, també entenem que val la pena fer un esforç per tal de construir el sistema sanitari del futur». Segons fonts de CIU, el partit del Govern vol esgotar tot el temps del que disposa la comissió per a que aquests sindicats i partits tornin al pacte.

El Govern de la Generalitat va anunciar el passat dimarts l’aprovació del «Pla Interdepartamental d’Atenció Social i Sanitària (PIASS), que estableix la coordinació entre el Departament de Salut i el Departament de Benestar Social i Família per tal de garantir la continuïtat assistencial de les persones amb necessitats sanitàries i socials i la màxima eficiència en l’ús dels recursos». A Catalunya hi ha 140.000 persones que pateixen una malaltia crònica i que, a més, estan en situació de dependència.

L’objectiu d’aquest nou pla és anar creant «una xarxa interrelacionada i integrada de serveis als usuaris, un model d’intervenció global coordinada». I un dels elements centrals del pla serà la implementació d’una història clínica i social compartida gràcies a les possibilitats que ofereixen les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Així, Salut i Benestar Social i Família podran compartir aspectes clínics i socials importants dels pacients.

Els àmbits inclosos en aquest pla «són les residències de gent gran i discapacitats, la xarxa pública sanitària, els serveis socials bàsics, la xarxa de salut mental i la xarxa de llarga estada sociosanitària». El Govern assegura que inclourà els elements de seguretat necessaris per garantir la privacitat de les dades dels pacients.Pel que fa a l’adequació de la llarga estada sociosanitària i de salut mental, l’objectiu general és dissenyar un nou escenari amb la creació d’un gran sector d’atenció per millorar els serveis socials actuals.