Un treball publicat a Journal of Infectious Diseases demostra que CD6, una molècula procedent dels nostres propis limfòcits, podria ser una alternativa o un complement eficaç als antibiòtics en casos de sèpsia per bacteris tant grampositius com gramnegatius, i independentment que es tracti de soques resistents a antibiòtics o productores de toxines letals. De fet, s’ha mostrat eficaç en la prevenció i tractament de models animals de sèpsia monomicrobiana d’origen abdominal.
És la conclusió d’un assaig resultat d’una col·laboració acadèmia-empresa entre el grup de recerca de Francisco Lozano, consultor sènior del Servei d’Immunologia de l’Hospital Clínic i cap de l’equip d’investigació Immunoreceptors del sistema innat i adaptatiu de l’Idibaps i de la Universitat de Barcelona, i membres de l’equip de R+D d’ImmunNovative Developments SL, una spin-off de recent creació sorgida sobre la base de les patents generades pel grup de recerca abans esmentat.
Per a l’estudi es va utilitzar una dosi única de CD6 procedent de cèl·lules del sistema immune humanes per tractar ratolins als quals s’havia inoculat una dosi letal de bacteris (multiresistents o no) o les seves toxines.
Aquesta molècula, que s’uneix a parts molt conservades dels bacteris i per tant té un ampli espectre antibacterià, va evitar la sobreactivació de la resposta inflamatòria antiinfecciosa i va facilitar l’eliminació de bacteris i toxines, augmentant de forma significativa la supervivència dels animals.
Per tant, es tractaria d’una teràpia no antibiòtica basada en una proteïna pròpia amb propietats antibacterianes i antiinflamatòries notables i que no tindria la immunogenicitat i la toxicitat (renal, hepàtica, etc) associada a alguns dels tractaments antibiòtics d’ampli espectre utilitzats en sèpsia.
Segons indiquen els investigadors, la investigació seguirà avançant per analitzar l’efecte beneficiós de la proteïna en altres models d’infecció més complexos (poli-microbiana) i en administració combinada amb antibiòtics d’ús habitual en el tractament de la sèpsia.
Igualment, un altre aspecte en què s’espera avançar és en la possible prevenció de l’estat d’immunosupressió en què queden els pacients que sobreviuen a la sèpsia fins i tot malgrat el tractament antibiòtic i que és responsable d’una elevada morbi/mortalitat en els mesos següents a la mateixa.
Fins al moment, la sèpsia és per tant una entitat complexa el diagnòstic i tractament de la qual ha de ser ràpid, ja que el temps és determinant per a la supervivència del pacient. El problema és que resulta difícil seleccionar la combinació d’antibiòtics més adequada en cada cas perquè no hi ha temps per a realitzar les proves diagnòstiques necessàries per identificar el patogen responsable. A més, encara que es pugui destruir l’agent infecciós, sovint les toxines alliberades per ell segueixen circulant i estimulant la resposta inflamatòria immune.
Milions de persones al món
La sèpsia és una reacció inflamatòria exacerbada i generalitzada provocada per una infecció greu que pot portar a fallida multiorgànica, xoc i, freqüentment, la mort (30-50 per cent dels casos), que afecta més de 20 milions de persones al món cada any essent responsable de més morts que el càncer de mama, el càncer de pròstata i la SIDA junts. El seu tractament actual està basat en l’ús d’antibiòtics.
